Idoia Ribas, dissident de Vox i diputada balear: “El partit és antidemocràtic i Abascal, un líder tòxic”

“Vox és una organització tòxica. I [Santiago] Abascal exerceix un lideratge tòxic perquè té un zel excessiu cap al seu propi lideratge. No vol que ningú més destaqui, que ningú més pugui tenir algun tipus de rellevància dins del partit”. Idoia Ribas (Sant Sebastià, 1978), exportaveu parlamentària -i actual diputada- de Vox a Balears s'ha sumat a la llarga nòmina de càrrecs (Macarena Olona, Rocío Monasterio, Iván Espinosa de los Monteros, Rubén Manso...) que han optat per abandonar el partit d'extrema dreta, principalment després que, el juliol del 2024, el seu president donés per trencats els acords autonòmics de governabilitat que mantenia amb el PP fins aleshores.

El 29 d'abril passat, Ribas va deixar el partit arran de la situació d'“assetjament” a què assegura estar sotmesa des de la cúpula de la formació ultraconservadora. “Des de l'inici de la legislatura ha estat un no parar. Podria escriure un llibre amb totes les anècdotes que m'han anat succeint, per no anomenar-les d'una altra manera més indecorosa. Des del principi vaig patir un aïllament de la resta del partit, es va prohibir als regidors i coordinadors de tot Balears reunir-se o parlar amb mi”, assegura en aquesta entrevista amb elDiario.es.

L'exafiliada cita aquest mitjà en un dels despatxos de la seu del Parlament balear, on deixa anar les crítiques que altres també han denunciat. “En aquests moments, Vox és absolutament antidemocràtic perquè al líder suprem només se'l pot triar cada quatre anys, per Internet i havent d'identificar-te quan votes per tràmits telemàtics. Tot el poder està concentrat a Abascal. A ell es deuen els èxits, però també a ell es deuen els fracassos”, assegura, lamentant que “la desautorització és constant cap a les persones”. Critica, a més, que no es pot ser autonomista dins de Vox sense ser assenyalat i que la direcció nacional de Vox s'ha oblidat de Balears, la realitat insular de la qual “no estan tenint en compte”.

Se sent la 'Macarena Olona' de Vox a nivell balear?

[Riu] Macarena Olona és Macarena Olona i jo sóc jo. Són circumstàncies diferents i som persones diferents. Sí que és veritat que hi he tingut relació últimament perquè l'estem convidant a acudir a una taula rodona que es va programar primer aquí a Palma, però no va poder venir per l'apagada i ara la tornarem a fer aquest dissabte a Oviedo [l'entrevista es va dur a terme dijous passat]. És una taula rodona al voltant del model de seguretat implantat pel president d'El Salvador, Nayub Bukele. Hi aniran representants de sindicats policials per explicar la situació actual de les Forces i Cossos de Seguretat, i quins són els seus drets i les seves circumstàncies per treballar. El model Bukele de seguretat s'ha convertit en un model d'èxit internacional perquè ha reduït a mínims històrics la delinqüència en un dels països que era dels més insegurs del món.

Però les organitzacions civils salvadorenques acusen Bukele de violar drets humans i desmantellar la democràcia...

És que el que volem és que en aquesta taula de seguretat se'ns expliqui quin és el model de seguretat d'El Salvador per poder comparar-ho amb l'espanyol. No volem arribar a conclusions anticipades. Primer veurem com ho està fent Bukele. Però el que sí que és clar, independentment d'altres consideracions sobre el seu govern, és que la delinqüència a El Salvador ha desaparegut pràcticament.

Però a costa de...

Bé, a costa de què volem saber també. També sabem que [la primera ministra italiana] Giorgia Meloni ha anunciat un decret de seguretat per a Itàlia que reforçarà molt la situació jurídica dels seus policies i els aportarà més seguretat a l'hora d'exercir la feina. I també més seguretat als italians. Això també és una bona notícia i tant de bo a Espanya el Govern s'impliqués a donar més seguretat als nostres policies i guàrdies civils.

Assegura que deixa Vox per l'assetjament a què està sent sotmesa per part de la cúpula.

Sí, des de l'inici de la legislatura ha estat un no parar. Podria escriure un llibre amb totes les anècdotes que m'han anat succeint, per no anomenar-les d'una altra manera més indecorosa. Des del principi vaig patir un aïllament de la resta del partit, es va prohibir als regidors i coordinadors de tot Balears reunir-se o parlar amb mi. També se'm va mentir. Se'm va dir per part d'una responsable del partit a nivell nacional que hi havia cinc traïdors al grup que havien negociat directament amb Marga Prohens per lliurar el govern en solitari a canvi de dos càrrecs públics sense cap mena d'acord programàtic. Em van dir que no em podia queixar, perquè tindríem molt menys si Prohens decidia pactar amb els cinc traïdors. Quan em truquen, l'acord de govern ja estava negociat.

Des del principi vaig sofrir un aïllament de la resta del partit, es va prohibir als regidors i coordinadors de tota Balears reunir-se o parlar amb mi. També se'm va mentir. Se'm va dir per part d'una responsable del partit a nivell nacional que hi havia cinc traïdors en el grup que havien negociat directament amb Marga Prohens per a lliurar el govern en solitari a canvi de dos càrrecs públics sense cap mena d'acord programàtic

Va ser a més vostè l'única signant de l'acord...

Perquè em van obligar. El normal hauria estat que firmés la presidenta del partit a Balears, que és Patricia de las Heras, amb Marga Prohens. És molt estrany, firmen els portaveus del Parlament. Sóc l'única a tot Espanya que està lliurant en solitari el Govern al PP, perquè a la resta de comunitats autònomes, amb resultats inferiors als de Balears per part de Vox, sí que han entrat al govern. Aquí no es va voler entrar: el pla de la direcció nacional i provincial del partit, que van de la mà, era dinamitar el Govern i provocar unes eleccions anticipades l'abril del 2024. Volien bloquejar l'acció de govern perquè, arribat l'abril, un any després de les eleccions -que és quan l'Estatut d'Autonomia permet convocar nous comicis-, Prohens es veiés abocada a convocar eleccions anticipades. La mateixa Manuela Cañadas [actual portaveu parlamentària de la formació] ens va informar els diputats de Vox per Mallorca que tenia a una persona que li havia informat d'això dins del partit.

Em van obligar a signar l'acord amb Marga Prohens. El pla de la direcció nacional i provincial del partit, que van de la mà, era dinamitar el Govern i provocar unes eleccions anticipades a l'abril del 2024. Volien bloquejar l'acció de govern perquè, arribat abril, un any després dels comicis, Prohens es veiés abocada a convocar eleccions anticipades

Vostè hauria donat suport a aquestes eleccions anticipades?

Jo no volia que n'hi hagués perquè ja havia estat la que havia hagut de donar la cara signant un acord amb què Vox no entrava al govern. No volia ser, a més, la que provoca unes eleccions anticipades, perquè si després guanya l'esquerra tota la vida tindria jo l'etiqueta i el pes d'haver-ho provocat. Al final, la que dóna la imatge pública i la que es crema sóc jo. I jo crec que en política hom ha de fer cas a les cúpules dels partits, sempre que siguin coses raonables, perquè si tu fas cas a tot allò que et proposa la cúpula del teu partit tens moltíssims punts d'acabar imputat o condemnat o fins i tot d'acabar a la presó.

Parla de cúpules que només pensen en la seva trajectòria...

Hi ha gent que sembla que no ho té clar, però la partidocràcia a Espanya fa molt de mal perquè es carrega la democràcia. Al final són quatre persones instal·lades a les cúpules dels partits les que decideixen absolutament tot i desvirtuen la política, perquè la política en democràcia ha de suposar la participació de tots els ciutadans i no de quatre senyors que ostenten el poder. Crec que s'hauria de vigilar molt més el funcionament intern dels partits polítics, que siguin realment democràtics, perquè si no passen aquestes coses, que al final les formacions poden estar treballant per als interessos personals d'unes quantes persones en comptes de per a l'interès general dels ciutadans.

Aleshores Vox no és un partit democràtic?

En aquests moments, Vox és absolutament antidemocràtic perquè al líder suprem només se'l pot triar cada quatre anys, per Internet i havent d'identificar-te quan votes per tràmits telemàtics. I, mentrestant, aquest senyor [en al·lusió a Abascal] nomena tothom i el pot cessar al cap de cinc minuts. Dins del partit, per tant, tot el poder està concentrat a Abascal. A ell es deuen els èxits, però també a ell es deuen els fracassos. I crec que haver perdut 19 diputats al Congrés [a les eleccions generals de 2023] és un fracàs, mentre que a la resta de comunitats estàvem pujant. Aquí passem de 3 a 8 diputats. I quin el premi? Carregar-se a la persona que aquí estava exercint el lideratge, que era Jorge Campos. Us pot agradar més o menys, però era el líder dels seus. Se l'han carregat i se l'han endut al Congrés per diluir-lo allà i que aquí ningú exerceixi cap mena de lideratge. La desautorització és constant cap a les persones. Quan jo era portaveu, estava contínuament sent desautoritzada per persones de Madrid davant de la resta del partit.

Creieu que l'estructura de Vox s'assembla cada cop més a la d'un partit vertical i militaritzat, on les veus amb matisos són apartades?

Vox és una organització tòxica. I Abascal exerceix un lideratge tòxic perquè té un zel excessiu cap al seu propi lideratge. No vol que ningú més destaqui, que ningú més pugui tenir algun tipus de rellevància dins del partit.

Dedueixo llavors, pel que comenta, que no es pot ser autonomista o regionalista dins de Vox, o tendir un pensament conservador a nivell balear, sense ser assenyalat.

És absolutament impossible. De fet, a la cúpula del partit no sembla importar-li gaire el que passa a les comunitats autònomes. Si no, no se n'haurien anat dels governs. Deserten dels governs autonòmics en què han pogut entrar. Aquí no estàvem ni tan sols a l'Executiu, però tot i així van trencar l'acord de govern en què no teníem res a perdre, només guanyar: simplement calia aplicar els punts d'acord a què havien arribat. No volen assumir responsabilitats per por del desgast. Hi ha fins i tot responsables públics del partit que han dit que van fer bé a anar-se'n dels governs, com per exemple a la Comunitat Valenciana o a Castella i Lleó. Però no crec que sigui una opció política fiable la d'una formació que prefereix no governar per no desgastar-se, perquè precisament l'objectiu de qualsevol partit polític és poder governar per intentar canviar les coses en funció del seu programa electoral.

Comentava fa dues setmanes que Vox ha optat per romandre com un partit petit, com a "crossa del bipartidisme".

Hi va haver un moment en què les enquestes apuntaven fins als 100 diputats a nivell nacional. No ho hem d'oblidar. Però després van començar a desaparèixer persones que hi eren i que defensaven els ideals de Vox: primer va ser Macarena Olona, però després també se n'han anat Iván Espinosa de los Monteros, Rocío Monasterio, Víctor Sánchez del Real, Rubén Manso, José Luis Steegmann... Se n'han anat moltíssimes persones molt brillants i vàlides precisament pel tracte que s'està donant des de la cúpula d'Abascal a la resta de persones.

Vostè va militar al PP. Què recorda del seu pas pel partit?

Vaig estar molts anys, quan encara no existia Vox, però me'n vaig anar del partit perquè jo era el més crític que hi havia al PP. Em vaig enfrontar tres vegades a la cúpula de la formació a les Balears. Gairebé hauria estat més còmoda en una seu del PSOE que a la del PP, i no perquè sigui del PSOE, sinó perquè al PP jo era molt crítica i no estava a favor de determinades polítiques públiques que s'estaven duent a terme des del partit, igual que no ho estic ara, com amb tot el tema de la normalització lingüística i del decret de mínims [un dels pilars de la política lingüística en l'arxipèlag que, des de la seva aprovació en 1997, garanteix en almenys un 50% l'ús del català en l'ensenyament]. Recordo una reunió al PP en què es debatia si quan anéssim a esdeveniments calia portar la bandera quadribarrada, que s'assembla a la catalana, però per això calia posar també el castell [de la balear]. I llavors jo vaig aixecar la mà i vaig dir: “I per què no posem la bandera espanyola i així ens estalviem problemes?”. Va ser un comentari i recordo que la gent es va girar i es va estranyar moltíssim. Per descomptat, no em van fer cas. En aquell moment, al mateix PP la gent no gosava treure una bandera espanyola. Estava mal vist. I, no obstant, ara no passa res des que va començar Vox. El Vox original, és clar.

Abans de ser nomenada portaveu de Vox al Parlament balear, també va ser diputada per Actúa Baleares [formació que provenia de l'antiga Fundació Cercle Balear], ¿es penedeix d'haver 'lliurat' aquell projecte regional per integrar-se en un partit nacional?

El que vam fer va ser muntar un partit regional, que era Actúa Baleares, per anar després en coalició amb Vox sota el plantejament de fer un programa realista i extens aplicable a Balears. Ara penso que va ser un error deixar de ser un partit regional per a integrar-nos en un partit nacional, perquè al final passa el que et comento, que les cúpules dels partits s'acaben desviant de l'interès general per a buscar l'interès particular d'ells mateixos, que en aquest cas és la promoció de la carrera professional, política i personal del senyor Abascal.

Parlava abans de la normalització lingüística i el decret de mínims: per què consideren des de Vox que garantir el dret a expressar-se en català és una imposició que atenta contra la llibertat, però no ho consideren així amb el castellà?

No he pensat mai que aquí cal imposar el castellà. El que crec és que cal donar llibertat a les persones perquè puguin parlar l'idioma que vulguin dels dos oficials, el català o el castellà. Sempre he cregut que, en democràcia, hauríem de permetre que els infants puguin estudiar en un idioma oficial o en un altre, però en llibertat. I amb Franco només hi havia castellà. Ara en democràcia és el mateix, però amb el català, perquè ara mateix hi ha un 100% d'immersió lingüística en català a tots els centres educatius públics de les illes. I això és perquè el decret de mínims ho permet.

No creu que la comparació és desproporcionada, tenint en compte que el català, definit per l'Estatut d'Autonomia com a llengua pròpia de Balears, és una llengua minoritzada al seu propi territori?

El problema és que la immersió lingüística en català no ha aconseguit, durant els darrers 30 anys, que la gent parli més català. És un model que, al meu entendre, està fracassat. Si vols que la gent parli més català, el que has de fer és incentivar en lloc d'obligar la gent a tenir un títol de català per accedir a la funció pública. Deixa'ls accedir a la funció pública amb qualsevol dels dos idiomes oficials i després incentiva que tinguin una titulació en català. Paga per una productivitat els llocs que necessitis i retribueix el fet que la gent sàpiga català. Però obligar l'únic que fa és que la gent se'n tregui el títol i que després no el faci servir. I no ho fan servir perquè al final s'acaba convertint en una obligació. Jo mateixa tinc el títol i no ho parlo. He estat professora d'organització industrial i legislació a l'Escola de Disseny i feia les classes en català. Si la majoria del departament fa les classes en català, doncs cap problema. Quan estic treballant, no estic fent d'activista política i no tinc cap problema a parlar català. També durant molts anys tenia més agilitat escrivint en català que en castellà, perquè vaig fer discursos quan vaig ser cap de gabinet de l'exvicepresidenta del Govern Rosa Estaràs.

¿El PP ha assumit l'agenda ultra de Vox amb l'últim acord de pressupostos?

Tot al contrari. Els pressupostos del 2024 contemplaven moltes més mesures de Vox i que estaven contemplades als 110 punts programàtics [de l'acord aconseguit entre conservadors i extrema dreta] a principis de legislatura. En aquests pressupostos del 2025 desapareix la Oficina de Garantia Lingüística i moltes més coses que havien començat a embastar-se als comptes del 2024. També es torna a permetre el plus d'allotjament temporal per als càrrecs que vinguin de la península, que nosaltres vam treure en considerar que els càrrecs públics del Govern que vénen de la península no haurien de tenir dret a indemnització perquè no és un problema d'insularitat. Si no et va bé venir a una illa, aleshores no vinguis. És més lògic que se l'indemnitzi per haver de desplaçar-se a Mallorca des d'una altra illa. El plantejament era aquest.

¿Està governant el PP balear amb por de perdre el suport de Vox?

És que no cal. En té prou amb l'abstenció de Vox. Ja tenen el govern en solitari i Vox està negociant a la baixa.

Una de les mesures aconseguides en les negociacions dels pressupostos és la derogació de la llei balear de memòria democràtica, tot i que el PP va pactar al desembre amb els partits d'esquerres no eliminar-la. Tant els molesta una normativa que rebutja qualsevol totalitarisme i règim antidemocràtic?

Creiem que la llei de memòria democràtica incideix en la interpretació de la història que pot fer cadascú. I jo crec que els polítics no han de legislar sobre el passat sinó sobre el present i el futur. El passat és història, no es pot canviar. T'agradarà més o t'agradarà menys, però una llei no et pot dir el que has de pensar. Per això no creiem en la llei de memòria, que, a més, pensem que és discriminatòria perquè estableix una veritat oficial per a uns fets i una altra per a altres, com ara totes les barbaritats que es van cometre durant la segona República en aquest país.

Textualment, la llei de memòria advoca per promoure el reconeixement i la garantia dels drets a la reparació, la veritat i la justícia de totes les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista. I, a més, els descendents de les víctimes del bàndol franquista van gaudir durant gairebé 40 anys d'honors, reconeixements i pensions públiques quantioses.

Però és que no estem sent justos: a Espanya hi va haver una guerra civil no perquè a la gent de sobte li vingués de gust ficar-se en una guerra civil, sinó perquè la República va ser un brou de cultiu que va derivar en una falta de convivència molt greu. Aleshores, si volem que la història no es repeteixi, hem d'aprendre dels errors, però de tots, i voler tapar tot el que va passar a la Segona Guerra que va derivar a la guerra civil és un error. De tota manera, nosaltres sí que estem a favor de la Llei de fosses, perquè creiem que tothom té dret a tenir les restes dels seus éssers estimats o dels seus avantpassats i donar-los sepultura digna. Qualsevol víctima de qualsevol mena de violència ha d'estar reconeguda i ha de tenir els drets que li corresponguin.

Estem a favor de la Llei de fosses perquè creiem que tothom té dret a tenir les restes dels seus sers estimats o dels seus avantpassats i donar-los digna sepultura. Qualsevol víctima de qualsevol tipus de violència ha d'estar reconeguda i ha de tenir els drets que li corresponguin

I per això es va aprovar la llei de memòria.

El que ha fet aquesta llei ha estat girar la truita completament perquè uns siguin dolents, dolentíssims, i altres siguin bons, boníssims. Al final, els espanyols estan dirigits pels que manen, tant en democràcia com en les dictadures, i hi ha molta gent a qui va tocar lluitar en un bàndol oa l'altre perquè hi era. I tothom tenim familiars.

El president del Parlament, Gabriel Le Senne (Vox), serà definitivament jutjat per trencar la fotografia de diverses víctimes de Franco. Ha de dimitir?

Això depèn d'ell. No sóc jo qui li ha de dir a una persona si ha de dimitir o no. Per descomptat, és força anòmal que hi hagi un president del Parlament assegut a la banqueta dels acusats.

Que Le Senne dimiteixi depèn d'ell. No soc jo qui ha de dir-li a una persona si ha de dimitir o no. Per descomptat, és bastant anòmal que hi hagi un president del Parlament assegut en la banqueta dels acusats

I des del grup parlamentari de Vox el forçaran a dimitir?

Ho desconec, però ho dubto molt, perquè pel que fins ara ha declarat la senyora Manuela Cañadas no hi van els trets.

Com veu el futur de Vox a Balears de cara a les properes eleccions?

Desconec què passarà. No tinc una bola de vidre. El que sí que sé és que les polítiques de Vox que s'han aplicat fins ara a les Balears no serveixen perquè no estan tenint en compte la realitat de les illes. He tingut enfrontaments a nivell ideològic, sobretot amb el tema del Règim especial fiscal. Sempre he estat una gran defensora de la insularitat, del dret que tenim a ser reconeguts com a illes, perquè a més està recollit a la Constitució espanyola des de fa 46 anys. I al meu partit han estat reticents a recolzar aquest règim fiscal. Que siguem un país unit no vol dir que si hi ha illes, aquestes no siguin diferents. Això no va de ser comunitat autònoma o una regió d'Espanya. Encara que fóssim un país com França, un país unificat, nosaltres seguiríem sent illes. És un fet físic que supera l'organització política que tingui un estat en un moment determinat. Crec que a Balears ens mereixem un règim fiscal especial, com les Canàries, i un reconeixement de veritat més enllà de tenir un descompte de resident a l'avió o al vaixell. Perquè aquí és més car portar l'energia, és més car portar els treballadors, el terra és limitat i això s'ha de compensar.

En l'actualitat presideix l'entitat Avança en llibertat. És l'embrió d'un nou partit?

És una associació que vam crear en Balears fa una mica més d'un any i que ara com ara s'ha estès a altres llocs d'Espanya, com Castella i Lleó, Astúries, Madrid i Barcelona. A les illes hem obert delegació a Menorca i també tenim a Palma i a la zona de Calvià i Andratx. És un projecte que està creixent molt i en el qual defensem les nostres idees des de la societat civil, un moviment cívic que fa una mica de Pep Consciències: vigilem que les polítiques que s'estan duent a terme siguin coherents, no solament a nivell de la defensa de les nostres ideologies, sinó també que no hi hagi corrupció, a més de defensar la transparència i l'enfortiment de llaços entre Espanya i Hispanoamèrica. Estic orgullosa perquè el projecte avança. Quan creguem l'associació ho vam fer amb l'ànim que fos una associació d'àmbit civil i no polític. Aquesta associació ja ha crescut molt i ja camina sola. Però ara com ara, on arribi, no ho puc contestar.