PP i Vox tomben les propostes de l'esquerra als pressupostos de les Balears i implanten l'agenda ultra

LLEGIR EN CASTELLÀ
El Parlament balear ha tombat aquest dimarts, amb els vots del PP i Vox, les esmenes a la totalitat presentades pels grups d'esquerres al projecte de pressupostos del 2025. Els conservadors s'han guanyat el recolçament de l'extrema dreta després de plegar-se a les exigències que, a canvi del seu suport, imposaven els de Santiago Abascal: la derogació de la llei de memòria democràtica -tot i que els conservadors van pactar amb els partits d'esquerres no eliminar-la-, la reforma de la llei d'educació amb l'objectiu de garantir la vehicularitat del castellà a l'ensenyament i la implantació de l'agenda ultra de Vox en matèria migratòria, denegant l'acolliment de menors migrants no acompanyats procedents del repartiment d'altres comunitats autònomes.
Es dóna la circumstància que la votació ha tingut lloc mig any després que Vox tombés al desembre els pressupostos d'aquest any en no veure ateses llavors les condicions que va posar sobre la taula -entre elles, l'eliminació del català com a llengua vehicular a l'educació pública de les illes-, cosa que va abocar a la presidenta del Govern, la popular Marga Prohens, a retirar finalment l'esborrany enmig de la major crisi oberta fins aleshores amb els seus socis d'investidura. Tot i això, el restabliment al març de les relacions entre les dues formacions ha portat finalment totes dues a aconseguir un acord que, si no hi ha canvis, possibilitarà al juliol l'aprovació parlamentària dels comptes.
En la seva defensa de l'esmena a la totalitat presentada pel PSIB-PSOE, el seu portaveu parlamentari, Iago Negueruela, s'ha dirigit al vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, per preguntar-li si “val la pena tanta indignitat” per poder treure endavant els pressupostos. “Val la pena no tenir paraula?”, ha incidit en al·lusió a l'acord aconseguit amb Vox per suprimir la llei de memòria democràtica malgrat que el mes de desembre passat els conservadors van facilitar, amb la seva abstenció, la vigència d'aquesta llei. A canvi, l'oposició va possibilitar al mateix ple l'eliminació de 34 esmenes que Vox havia presentat al Decret llei autonòmic de simplificació administrativa, que els conservadors havien incorporat per error dues setmanes abans, retrotraient la legislació balear fa dècades en matèria mediambiental i de normalització de la llengua catalana.
“La política no és això. En democràcia els acords amb el contrincant, que no adversari, són importants. Vostès no respecten res”, ha retret Negueruela als populars, als qui ha acusat, a més, d'“apostar pel rendisme i per un model especulatiu com no s'havia fet mai”. En aquesta línia, el dirigent socialista ha subratllat que els grups d'esquerres “no estan sols” davant d'aquestes polítiques: “La comunitat educativa, la societat civil, les organitzacions sindicals... tots ells diuen que aquest no és el camí ni el que s'havia pactat”, ha recalcat, emplaçant Costa a recolzar l'esmena del PSIB als pressupostos, amb la qual, ha dit, sí “defensa la paraula de Prohens”.
En el seu torn de paraula, Costa ha recriminat que l'oposició “parli de tot menys dels pressupostos”, per, tot seguit, respondre a Negueruela que “el que sí que és indigne és que la Guàrdia Civil registri la casa d'Ábalos”. “I això sí que és parlar de pressupostos?”, s'ha sentit en aquell moment des de la bancada de l'esquerra.
Respecte a les mesures impulsades per l'Executiu balear en matèria econòmica, el conseller ha defensat la rebaixa d'impostos duta a terme: “Vostès diran que només abaixem impostos als rics. Però quan un jove s'estalvia 20.000 euros en la compra del seu primer habitatgr, això els sembla de rics? Els més de 100.000 ciutadans que, amb una base imposable màxima de 33.000 euros, s'apliquen alguna deducció a l'IRPF, també són rics? Són les rendes mitjanes i baixes les que se'n beneficien”, ha al·legat. El vicepresident ha subratllat, així mateix, que Balears va tancar el 2024 amb un superàvit de 114 milions d'euros, “quan vostès van augurar que totes les plagues d'Egipte havien de caure sobre les illes”, ha afegit assenyalant novament l'oposició.
L'acord entre PP i Vox, “el pacte del Ventorro”
Durant la intervenció dels grups de l'oposició, la diputada de Podem, Cristina Gómez, ha parlat del “pacte del Ventorro” en referir-se a l'acord aconseguit entre PP i Vox per poder tirar endavant els pressupostos, acusant el PP de “comprar la ideologia ultradretana” i de convertir-se en un partit que “està trencant un consens aconseguit a nivell europeu d'aïllar a l'extrema dreta. Aquí es passegen de la mà amb un partit feixista”, ha incidit.
Pel que fa al contingut del text pressupostari, la parlamentària estada ha recordat els advertiments de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), ens estatal encarregat d'avaluar els comptes públics, en un informe del qual insta Balears a evitar reduccions d'ingressos i increments de despesa. En aquest sentit, l'organisme alerta que el fet de comptar amb recaptació de caràcter transitori i no estructural, encara que suposi assolir provisionalment una situació de superàvit, no ha d'empènyer l'Administració a retallar impostos ni fiar la política fiscal sobre uns comptes sostinguts sobre fons més volubles.
Mentrestant, el portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha recriminat la “falta de paraula” del PP “en una terra on la gent era humil i era molt important tenir paraula, poder mirar a algú i saber que ho compliria, independentment que canviïn les circumstàncies i els seus interessos personals. I això és el que defineix a una persona i a una societat. Ara coneixem el valor de no tenir paraula”, ha lamentat en referència a la intenció dels populars de derogar la llei de memòria democràtica després del seu acord amb Vox així com en al·lusió a altres mesures, com les lingüístiques, que els conservadors consideraven “línies vermelles” i que aquests asseguren no haver traspassat.
En aquesta línia, Apesteguia ha retret el PP i el Govern que hagin trencat el pacte amb els grups de l'oposició, no només acceptant esmenes de Vox que al seu dia van acordar eliminar, sinó perquè se'ls va dir que els trucarien per negociar els pressupostos: “Ni una sola trucada del senyor Costa”, ha lamentat.
Mentrestant, la diputada de Més per Menorca Joana Gomila ha reprovat que els pressupostos són “exactament iguals” que els anteriors. “No s'han pres ni la molèstia d'actualitzar-los”, ha dit. L'ecosobiranista ha criticat que l'Executiu autonòmic no faci una aposta ferma per l'habitatge de protecció oficial ni per garantir vivenda assequible mentre, en canvi, “abaixen els impostos als rics”. “No és possible baixar impostos i augmentar serveis per als ciutadans de les illes”, ha abundat, recriminant que els populars “traeixen la paraula donada” a entitats socials, a l'oposició, a la comunitat educativa i als que reclamen que es respectin els drets dels catalanoparlants. “Han acceptat l'agenda política i ideològica de Vox”, ha denunciat.
El vicepresident, a l'esquerra: “Han vingut a plorar”
Costa, en un nou torn d'intervenció, ha lamentat que els grups d'esquerres hagin acudit a l'hemicicle “a fer dues coses: a pronosticar l'apocalipsi absolut com a conseqüència que la primera i la tercera forces polítiques hagin pactat i a plorar com no havia vist mai”. En aquest punt, ha manifestat que “pensava que el senyor Negueruela es posaria a plorar”. Quan el portaveu socialista ha tornat a pujar a la tribuna, s'ha dirigit al vicepresident per respondre-li que no tindria “cap problema a plorar” i que això no li faria “ni més ni menys home”.
La portaveu de Vox, Manuela Cañadas, per part seva, ha celebrat l'acord pressupostari aconseguit amb el PP. “Diem alt i clar als ciutadans que l'esquerra no ha presentat una alternativa pressupostària sinó una reacció política desesperada per recuperar el poder que van perdre a les urnes”, ha manifestat, defensant que els pressupostos “no retallen drets” sinó que “retallen privilegis, despeses supèrflues i duplicitats”.
En un altre punt de la seva intervenció, Cañadas ha defensat la feina de la formació d'extrema dreta assegurant que Vox “no està per ocupar seients”, cosa que ha motivat que la diputada de Podem, en el seu nou torn de paraula, subratllés, girant-se per assenyalar el president del Parlament, Gabriel Le Senne (Vox): “Diuen que no estan per a ocupar seients i el principal ho tinc aquí darrere, processat per un delicte d'odi, i no el mouen ni amb cola”. El màxim responsable de la Cambra està pendent de ser jutjat per trencar la fotografia de tres víctimes del franquisme durant el ple del 18 de juny de 2024, en el qual anava a debatre's la derogació de la llei de memòria democràtica.
0