Identifiquen les restes del germà d'Aurora Picornell, la 'Pasionaria' de Mallorca, i cinc víctimes més de Franco

Les anàlisis de les restes localitzades a les fosses de Son Coletes, a Manacor (Mallorca), i a Sant Francesc Xavier, a Formentera, han permès identificar sis noves víctimes assassinades a mans dels revoltats durant la Guerra Civil. Entre elles hi ha Gabriel Picornell Femenias, germà de l'activista Aurora Picornell, coneguda popularment com la 'Pasionaria' de Mallorca i icona del republicanisme a l'illa.

La identificació de tots s'ha produït en el marc dels Plans de Foses II, III i IV duts a terme pel Govern balear amb l'objectiu d'exhumar i identificar les restes de represaliats pel franquisme. Al costat de Picornell han estat identificats Serafí Vives Servera i Bartomeu Fornés Bordoy a Manacor, i Antonio Sánchez Capilla, Francisco Delgado Machío i Manuel Gordillo Vega a Formentera, tal com han informat Memòria de Mallorca i la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques del Govern balear.

Les intervencions van ser realitzades per l'equip tècnic d'Aranzadi-Atics i s'emmarquen, en el cas de Son Coletes, en les excavacions efectuades entre 2020 i 2023. En el cas de les fosses del cementiri de Sant Francesc Xavier, les intervencions, també dutes a terme per Aranzadi-Atics, formen part de segona fase d'excavacions en el cementiri de Formentera, inclosa en l'IV Pla de Fosses.

D'acord amb el comunicat difós per l'Executiu autonòmic, l'última persona identificada a Son Coletes és Gabriel Picornell, la identificació de la qual s'ha realitzat a partir de mostres òssies de restes recuperades en les campanyes d'excavació de 2020 i 2021. Les restes van ser comparades amb mostres d'ADN de familiars que també van ser assassinats i ja havien estat identificats.

Gabriel Picornell va néixer a Palma el 1906, fill de Gabriel Picornell Serra i Joana Femenias Coll i va tenir sis germans, era picapedrer i militant del PCE. Va estar reclòs a la presó franquista de Can Mir i va ser assassinat entre 1936 i 1937 a Son Coletes.

Mentrestant, la identificació de Serafí Vives s'ha efectuat a través d'una mostra òssia de les restes recuperades durant la tercera campanya d'excavació (2023) a Son Coletes, que va ser comparada amb una mostra d'ADN del seu fill i ha resultat en una identificació positiva. Vives va néixer a Son Servera el 1905 i era guarda jurat. Va ser assassinat pels feixistes amb el seu pare el 17 d'agost del 1936 a l'edat de 31 anys.

Per la seva banda, les restes de Bartomeu Fornés han estat identificades a partir d'una mostra òssia de les restes recuperades durant la tercera campanya d'excavació (2023), també a Son Coletes, que va ser comparada amb una mostra d'ADN del seu fill i el resultat del qual va ser positiu. Fornés va néixer a Manacor el 1896 i, el 1936, durant el desembarcament de Bayo, es va refugiar amb la família en una casa de camp, on va resultar ferit i va ser traslladat a l'hospital. Dies després, el 27 d'agost, va ser detingut i assassinat a Son Coletes, als 40 anys.

La identificació de Francisco Delgado s'ha realitzat a partir de mostres òssies de restes recuperades durant la segona campanya d'excavació (2023) al cementiri de Sant Francesc Xavier a Formentera, que van ser comparats amb mostres d'ADN del seu fill ja mort. Delgado va néixer a Badajoz el 8 de novembre de 1890 i era jornaler i durant la República va ser cap de la guàrdia municipal del poble. Va arribar al penal de Formentera el 1941 des de la presó de Badajoz, acusat d'adhesió a la rebel·lió, i va morir aquell mateix any a la presó de Formentera als 50 anys a causa d'una malaltia.

Així mateix, Antonio Sánchez ha estat identificat a partir de mostres òssies de restes recuperades durant la segona campanya d'excavació (2023) a Sant Francesc Xavier a Formentera. Les restes van ser comparades amb mostres d'ADN de les dues filles. Va néixer a Badajoz el 1891, era obrer, estava afiliat al PSOE i a la UGT, i va ser mobilitzat amb l'exèrcit de la República el 1939. Va estar empresonat a Castuera i a Almendralejo, i després de ser condemnat per rebel·lió militar va ser enviat al penal de Formentera el 1941, on va morir.

Finalment, Manuel Gordillo ha estat identificat a partir de mostres òssies de restes recuperades durant la segona campanya d'excavació (2023) Sant Francesc Xavier a Formentera, que van ser comparats amb mostres d'ADN de la seva filla. Va néixer a Badajoz el 1885, era jornaler i pertanyia a Esquerra Republicana. El 1941, amb 56 anys, va arribar al penal de Formentera procedent de la presó de Badajoz i va morir aquell mateix any per malaltia.

Segons la nota del Govern, les identificacions han estat possibles gràcies a la compatibilitat de tota la informació històrica, arqueològica i antropològica del cas, i a l'anàlisi i comparació dels perfils genètics realitzats pel laboratori Biomics de la Universitat d'Euskadi, el laboratori d'ADN antic i modern de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Servei de Genòmica de la Universitat Pompeu Fabra. Fins ara, s'han identificat en Balears 67 víctimes de la repressió franquista, gràcies a les anàlisis d'ADN i a la realització d'estudis antropològics.