Carles Porcel, consultor polític: “L’esquerra tendeix molt a fer una comunicació intel·lectual”

Quan et diuen “No penses en un elefant”, la teua ment activa immediatament un marc mental associat a aquest animal. Una paradoxa cognitiva que s’usa per a modelar l’opinió pública i instal·lar conceptes capaços de crear idees en l’audiència, tal com ho planteja el lingüista George Lakoff en el seu llibre No penses en un elefant.

Així és com ho recull la guia Deixar de ser el germà xicotet de la política. Una guia pràctica per estar en primera divisió de la política municipal, impulsada pel consultor polític Carles Porcel, que va assessorar l’exalcalde de València, Joan Ribó, en el reforç de les seues habilitats comunicatives abans d’arribar a l’alcaldia el 2015. “Vaig decidir crear aquesta guia vist l’èxit d’alguns casos i perquè alguns companys de l’època no tenien aquests coneixements. És un llibre de divulgació”, explica l’autor. Segons narra a elDiario.es, les seues habilitats professionals s’orienten cap a partits de l’espectre més progressista i moviments socials, amb una metodologia basada en articles científics sobre psicologia i lingüística.

Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i Màster en Intervenció Psicològica amb DBM®, Carles Porcel acumula més de trenta anys d’experiència impartint formació grupal i individual, combinant psicoteràpia i coaching per a ajudar persones a superar pors com parlar en públic o guanyar seguretat. La seua trajectòria el va portar a involucrar-se de ple en l’executiva dels llavors Els Verds-Esquerra Ecologista del País Valencià (hui Verds-Equo), formació integrada en la coalició Compromís.

Va ser en aquesta etapa que Porcel va començar a analitzar les àrees de millora dins del partit. “Vaig coincidir en una reunió amb Ribó i, per la seua manera de parlar, li vaig dir que tenia aspectes a millorar. Li vaig recomanar el llibre de George Lakoff”, conta a aquest mitjà. Afig a més que el discurs a la contra és molt senzill de construir, ja que no requereix propostes, només atacs, una tàctica que –segons sosté– penalitza més l’esquerra, perquè “la dreta sempre s’ha dedicat a fer campanyes negatives, cosa que porten en el seu ADN”.

Durant aquest període, Porcel es va dedicar a recollir coneixements de temàtica verda i és fins al 2015 quan treballa individualment amb Ribó. Després d’aquesta experiència, va decidir bolcar-se de ple en la consultoria estratègica i la comunicació política, a comprendre des de dins com funciona una formació. “En l’esquerra hi ha una tendència a fer una comunicació massa intel·lectual i creure que tindre un bon programa ja és prou”, assenyala Porcel, recordant l’exercici d’introspecció i reorganització discursiva que va plantejar al costat del líder de Compromís llavors, que va acabar assumint que el programa electoral, per si sol, no era prou per a imposar-se.

Preguntat pels últims sondejos que situen el PP com a favorit després de la gestió polèmica de la DANA, Porcel adverteix que queda molta faena per fer des de l’esquerra per a visibilitzar la situació dels afectats a l’Horta Sud, a qui l’alcaldessa, María José Catalá, intenta evitar.

“Els partits de dretes es trauen els polls de damunt. Forma part de la seua manera de ser. Volen salvar-se siga com siga i tirar pilotes fora. Si l’esquerra canviara la seua manera de comunicar i mobilitzara la seua militància, les coses serien molt diferents. Ha d’haver-hi un lideratge des de l’oposició que transmeta energia i un missatge de positivisme que aconseguisca derrotar el Consell del PP i Vox”, assegura Porcel.

Com es pot triomfar en política municipal?

L’entusiasme, l’energia i la capacitat d’empatitzar i connectar amb la ciutadania són, segons la guia de Carles Porcel, factors decisius perquè un candidat a l’alcaldia es convertisca en el pròxim representant municipal. La política local, a diferència de l’autonòmica o la nacional, es defineix per una característica essencial: la proximitat personal i social amb el veïnat. “Cal conéixer quines són les inquietuds i els desitjos de la gent. Tancar-se en un despatx provoca rebuig. La ciutadania no vol candidats intel·lectuals que només parlen d’ideologia”, subratlla el consultor.

Porcel, que va formar part de l’equip de Compromís en els seus primers anys a València, lamenta que en les eleccions locals i autonòmiques del 2023 la coalició no aconseguira connectar amb la seua base social. A parer seu, l’error va ser haver perdut presència al carrer. “Si demanes a la teua militància uns mesos abans que isquen a penjar cartells, no estaran actius i mobilitzats. Cal il·lusionar-los diàriament. El 2011 teníem moltes ganes d’aspirar a més i, quan vam aconseguir tres regidors a València, va ser un èxit enorme. Ni parlar del 2015, quan vam aconseguir l’alcaldia. L’entusiasme era immens”, recorda.

El canvi climàtic: exemple de mala comunicació

Un dels temes que ha interessat més Carles Porcel a l’hora d’impartir formació és la comunicació al voltant del canvi climàtic, que qualifica de “paradigma de la mala comunicació”. Segons explica, l’abús de tecnicismes i d’abstraccions allunya la ciutadania d’un problema que afecta directament la seua vida quotidiana. “Cal personalitzar aquest assumpte, aterrar-lo en la vida de la gent. El 80% de les persones associen la boira amb el canvi climàtic, però no relacionen immediatament les inundacions del 29 d’octubre passat amb aquest fenomen”, assenyala.

Un dels exemples pràctics a què fa referència és la definició de patriarcat. Porcel recorda una sessió formativa amb els Comuns, a Sant Feliu de Llobregat, en què va advertir que, si un partit es presenta com a feminista, però es limita a parlar de patriarcat, el missatge no cala, perquè aquest concepte té diferents interpretacions i “no se li dona la connotació que tu vols”.

En línia similar, Porcel assenyala que al voltant del 70% dels seus alumnes provenen de l’àmbit universitari, una qüestió que pot suposar un problema, ja que aquesta part de la població “tendeix a usar tecnicismes com la sostenibilitat o democràcia” que per a la major part de la gent “són paraules buides”. “Cal parlar del benefici d’aquestes idees. La ultradreta parla que una dictadura, si es fa bé, doncs, tampoc està tan malament”, apunta.

Així mateix, preguntat per les desinformacions i l’efecte col·lateral que tenen contra l’esquerra, pel fet que la major part de les faules sorgeixen de comptes ultres i perfils anonimitzats amb caràcter conservador, Porcel remarca que el primer que comença a llançar missatges és qui imposa l’opinió pública. “L’esquerra hauria d’haver eixit abans amb la seua pròpia agenda. La segona opinió és complicat que arribe a l’audiència”, exposa, i afig alhora que les informacions falses busquen la polarització, perquè la gent senta ràbia i es descol·loque com “un joc psicològic”.

El pròxim 18 de juny, Carles Porcel presentarà el seu llibre en l’associació Acicom, al Centre de Cultura Contemporània “Octubre”, a les 18, acompanyat de Jordi Sebastià, exalcalde Burjassot, i Carles Esteve, diputat de Compromís en les Corts. L’obra ja es pot adquirir a la Casa del Llibre, i estarà disponible en qualsevol llibreria en els pròxims dies.