Prohens esquiva la premsa mentre manté l'acusat Le Senne com a president del Parlament balear

La presidenta del Govern balear, Marga Prohens (PP), ha evitat aquest dimarts respondre qualsevol tipus de pregunta sobre la situació política del president del Parlament, Gabriel Le Senne (Vox), que finalment s'asseurà a la banqueta dels acusats per un delicte d'odi per trencar, el 18 de juny de l'any passat, una fotografia de tres víctimes del franquisme. L'Audiència Provincial de Balears va rebutjar aquest dilluns el recurs que va interposar al gener el dirigent ultra per sol·licitar la seva exoneració, cosa que automàticament ho envia a judici sota una petició d'entre un any i quatre mesos fins a quatre anys de presó i fins a 11 anys d'inhabilitació. El mateix Le Senne i la Fiscalia reclamen la seva absolució.

Un dia després del pronunciament dels magistrats, Le Senne ha presidit amb normalitat el ple de la Cambra celebrat aquest dimarts, una sessió que ha estat marcada per la seva continuïtat així com per la cruïlla d'acusacions entre el Govern i els grups d'esquerres pel pacte pressupostari aconseguit la setmana passada entre PP i Vox. Durant la mateixa, Prohens no ha fet cap menció de les circumstàncies que en aquests moments envolten la segona autoritat de Balears i, a l'instant en què abandonava l'hemicicle i els mitjans de comunicació li inquirien sobre això, ha eludit respondre les preguntes de la premsa amb un “bon dia” i ha sortit del Parlament, al qual ha tornat una hora després.

La cap de l'Executiu autonòmic eludeix així fer qualsevol pas sobre la continuïtat de Le Senne tot i que el juliol del 2024, setmanes després de l'incident, va donat “per fet”que el president del Parlament dimitiria atès que, segons el seu punt de vista, era l'única manera que la decisió adoptada per Santiago Abascal aquell mateix mes de trencar els acords autonòmics de governabilitat amb el PP tingués efecte a Balears: “La decisió de Vox de donar per trencats els seus acords [amb el PP] implica també la seva renúncia a la presidència del Parlament de les Illes Balears, que van obtenir fruit daquests acords. Abascal va ser molt clar i va dir que es trencaven els governs de totes les comunitats autònomes i aquí l'única contraprestació [de Vox] era la presidència del Parlament”, assenyalava aleshores la líder autonòmica. A dia d'avui, Le Senne continua sent la segona màxima autoritat de la comunitat autònoma.

Per la seva banda, el dirigent de Vox s'ha negat fins ara a dimitir mentre que el Govern de Prohens tampoc l'ha forçat a abandonar el càrrec. Els conservadors governen en solitari a Balears, però van rubricar un acord de 110 mesures amb Vox i, en virtut del repartiment de poders entre les dues forces polítiques, el PP va fer pujar Le Senne com a president del Parlament.

Cal assenyalar, a més, que Le Senne és el segon president de la Cambra balear que s'asseurà a la banqueta després que Maria Antònia Munar, històrica dirigent de l'extinta i ara ressuscitada Unió Mallorquina (UM), fos jutjada fins a sis ocasions pels casos de corrupció més sonors de la història de Balears i acabés acumulant -i complint- condemnes que sumaven 14 anys i mig de presó. Tot i això, a diferència del parlamentari de Vox, Munar va anunciar la seva dimissió com a segona autoritat de les illes i l'abandonament de la vida política abans d'arribar a judici, igual que Pere Rotger (PP), que va deixar el seu càrrec després de ser imputat en la ramificació balear del cas Gürtel, més coneguda com a cas Over Marketing. Rotger no va arribar a seure a la banqueta atès que el jutge va arxivar finalment el seu encausament.

L'actual president ha arribat a primera hora a la Cambra assegurant estar “tranquil” i “centrat” en les seves “responsabilitats”, remetent-se al comunicat que va remetre després de conèixer la resolució de l'Audiència, en què va posar èmfasi que continua “emparat pel dret de la presumpció d'innocència” i es va mostrar “convençut que va actuar en l'exercici de les seves funcions, sense una altra intenció que la d'aplicar el Reglament, responent a queixes de grups que representen la majoria de la Cambra i després de recaptar assessorament legal”.

Le Senne deixa així en mans dels grups parlamentaris la decisió de cessar-ho o no. Sobre això, la portaveu parlamentària de Vox, Manuela Cañadas, ha manifestat el suport del partit: “Aquí tothom és innocent fins que es demostri el contrari”. Per a Cañadas, els esdeveniments pels quals el president del Parlament serà jutjat “van ser desafortunats” i, a més, “ja va demanar disculpes” per ells. Tot seguit, la dirigent d'extrema dreta ha manifestat que “tot això ha estat un xou molt mediàtic i una performance de l'esquerra”, limitant-se a assenyalar que és Le Senne qui ha de decidir si dimitir o no.

Per la seva banda, els grups de l'esquerra a la Cambra autonòmica han urgit a activar els procediments per suspendre de les seves funcions Le Senne, acusant Prohens d'emparar un “delinquent”. Aquest mateix dimarts han presentat un escrit dirigit a la diputada presidenta de la Comissió de l'Estatut dels Diputats, Marta Pereira (PP), perquè convoqui la reunió per debatre i votar la suspensió de Le Senne en virtut de l'article 9 del reglament del Parlament. Els portaveus del PSIB-PSOE, Iago Negueruela, Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, Més per Menorca, Josep Castells, i Unides Podem, Cristina Gómez, han assenyalat que el seu escrit el posaran en coneixement, a més, de la Mesa del Parlament perquè els seus membres siguin coneixedors de la situació.

Castells ha recordat que fa més de tres mesos que el grup parlamentari mixt va presentar un escrit per a sol·licitar la suspensió de Le Senne, però que la Comissió ni tan sols ha estat convocada. Al seu parer, això demostra el “filibusterisme” del PP, que està “endarrerint de forma injustificada” la reunió de la Comissió en què s'haurà d'elaborar l'informe sobre la suspensió i que, si se'n sortís endavant -en una decisió que seria adoptada a finals de juny-, seria finalment portat a ple.

En la mateixa línia s'ha expressat Apesteguia, qui ha recordat que la votació de la suspensió, tal com es recull a l'article novè del reglament, hauria de ser automàtica. Segons la seva opinió, el PP està incomplint el text normatiu i “protegint Le Senne”, mentre Negueruela s'ha mostrat escèptic amb què els populars portin la suspensió al ple, ja que, segons la seva opinió, la protecció del dirigent ultra és un dels punts ocults de l'acord pressupostari assolit la pasada setmana entre PP i Vox. Si no tira endavant la suspensió, ha asseverat el socialista, s'activaran els procediments per sol·licitar la remoció del president del Parlament per segona vegada.

El passat 3 de setembre, i sense revelar el sentit el seu posicionament fins a uns minuts abans de la votació, el PP va salvar Le Senne de la destitució, instada pels grups de l'oposició (PSIB-PSOE, Més per Mallorca, Més per Menorca i Podem) arran d'uns fets que van provocar una onada d'indignació dins i fora de Balears. Amb la seva abstenció, els conservadors, que l'any passat van fer pujar el dirigent ultra a la presidència del Parlament a canvi que els populars poguessin governar les Balears en solitari -això sí, amb el suport extern de Vox-, van facilitar la continuïtat del dirigent d'extrema dreta.