Els falsos vigilants que protegeixen les viles de luxe d'Eivissa: “És intrusisme de manual”

És juny de 2024 i un home acaba d'accedir al jardí d'una vila de l'illa d'Eivissa. L'intrús, que es mou en silenci per l'exterior, es troba, de sobte, amb un treballador de l'habitatge i l'amenaça. És un auxiliar de servei que exerceix funcions de seguretat en el domicili sense tenir títol habilitant per a això. Se senten a continuació uns trets. Poc després de proferir les amenaces, l'individu que s'ha entremès en la finca fuig a tota velocitat del lloc. Però la història no es dona per finalitzada.

Els fets arriben al coneixement del Grup de Seguretat Privada de la Policia Nacional d'Eivissa, qui obre una recerca que fa tremolar tant a l'empresa, com al contractant i també als treballadors: fins a cinc multes els poden caure, en conjunt, per protegir la vila amb empleats que no compten amb la llicència necessària. Una d'elles (a la companyia) que pot arribar a aconseguir els 600.000 euros. “Intrusisme de manual”, apunta Alfredo Rodríguez, cap de la unitat territorial de seguretat privada en Balears de la Policia Nacional.

Aquesta mala pràctica és una de les més greus i repetides que supervisen i fiscalitzen els agents des del cos de seguretat: utilitzar auxiliars en categoria de vigilants quan no tenen la formació necessària. A més, l'auxiliar no està contractat a través de cap empresa especialitzada, un altre dels requisits per a poder operar amb normalitat sense enfrontar-se a sancions. El cas de l'assalt en la vila també es tanca amb una “part de responsabilitat penal” de la qual es va haver de fer càrrec la Guàrdia Civil. “Després va haver-hi una part de responsabilitat administrativa, per intrusisme, que correspon a la Policia Nacional”, apunta Rodríguez.

La seguretat privada s'ha convertit en el millor aliat dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. Lluny de ser un servei subordinat al qual s'atorga des de l'Administració Pública, com a anys enrere, cobra ara un protagonisme difícil de gestionar. L'intrusisme en el sector, tant en Balears com a nivell nacional (en el qual hi ha més de 20.000 Targetes d'Identitat Professional –TIP– en vigor), està a l'ordre del dia.

Més de 5.000 vigilants, caps i directors de seguretat conformen el gruix del sector a les illes i vigilen, dia a dia, joieries, bancs, botigues per a comprar or, estacions de servei, farmàcies amb dispensació 24 hores i despatxos de loteries per a evitar delictes. S'inclouen en aquest grupuscle professional els detectius privats de l'arxipèlag –al voltant d'una quinzena– i que també estan fiscalitzats per la Policia. En paral·lel, l'institut armat supervisa les activitats dels guardapesques i els guardes rurals, de la seva competència.

Manca de personal per la crisi d'habitatge

“No hi ha sector més controlat”, afirma Rodríguez, qui explica que tots els establiments esmentats estan obligats per llei a tenir unes mesures de seguretat mínimes. Unes mesures que, no obstant això, no es poden afrontar ja des del sector públic, ja que la demanda en el sector privat s'ha incrementat massa en els últims anys.

A Eivissa en concret, fluctua amb la temporada turística. “Després està la problemàtica que hi ha en tots els llocs: la falta de personal, principalment pel tema de l'habitatge”, assegura el representant de la unitat territorial. La crisi residencial s'estén a les empreses de seguretat, que han de portar vigilants de la Península. La companyia, a més, es veu obligada a fer-se càrrec de trobar casa per als seus treballadors.

Per part seva, la Policia Nacional no pot controlar tots els establiments que requereixen de vigilància, més tenint en compte els problemes per a destinar agents de les forces de l'Estat a les illes. Entre aquests, s'inclouen aeroports o les infraestructures públiques, com les presons, on la llei permet als vigilants privats fer la ronda pels exteriors. Encara que aquest treball abans sí que el feien els policies o guàrdies civils avui és “inviable”. “Els agents al final som els que som”, afegeix Rodríguez.

La Policia Nacional no pot controlar tots els establiments que requereixen de vigilància, més tenint en compte els problemes per a destinar agents de les forces de l'Estat a les illes

El portaveu de l'Associació Unificada de la Guàrdia Civil (AUGC) en Balears, Domingo Lamela, va tornar a denunciar al gener la situació que viuen molts companys a les illes, especialment a Eivissa. Lamela va recordar que hi ha molts guàrdies civils compartint pis amb quatre o cinc persones o residint en furgonetes o autocaravanes, com va informar Diario de Ibiza. El primer cas de la precarietat a la qual es veien abocats alguns agents destinats a les illes es va fer públic a la primavera de 2023, quan la premsa local va publicar que un guàrdia civil en pràctiques es veia obligat a dormir en una furgoneta i a dutxar-se en el gimnàs.

L'augment de demanda de vigilància correspon principalment al sector privat. Rodríguez assenyala, en aquest sentit, que els cossos de seguretat estan per a proporcionar una protecció pública de la ciutadania i que no es tracta de privatitzar els seus serveis, sinó d'utilitzar-los com a suport. Reconeix, això sí, la importància de compartir informació públic-privada, per al que s'ha creat la denominada 'Xarxa Blava', on s'emmagatzemen les dades obtingudes recaptades tant per les dues parts.

Sancions que poden assolir els 600.000 euros

Un vigilant de seguretat té dos camins per a professionalitzar-se: un és a través de la convocatòria a la Policia en el Ministeri de l'Interior per a obtenir la TIP i la segona via és el certificat de professionalitat. A més, en els últims anys han aparegut dues noves maneres per fer-se vigilant: el grau en Seguretat i el Institut dels Qualificacions Professionals dels Illes Balears (IQPIB), d'àmbit autonòmic, que permet, per exemple, a un militar acreditar la seva experiència en matèria de seguretat per a exercir en l'àmbit privat.

“Però, per a treballar, el requisit fonamental és fer-lo a través d'una empresa”, subratlla Rodríguez. Les companyies han de complir en l'exercici de les seves funcions la Llei de Seguretat Privada. “Si no, la sanció a l'empleat es calcula a partir de 6.000 euros; a l'empresa, de 30.000 a 600.000 i per al contractant, de 20.000 a 100.000”, afegeix. En casos molt extrems, les responsabilitats administratives poden suposar fins al tancament de l'empresa.

La vigilància a les viles

De fet, tant a Palma com a Eivissa va haver-hi problemes de contractació en les obres, que comptaven amb vigilants no habilitats per a exercir aquests càrrecs de vigilància de les construccions. Per aquest motiu, es va acabar sancionant a nombroses empreses constructores, així com als treballadors.

Respecte a la protecció de viles de luxe, la Llei de Seguretat i el reglament permeten que puguin contractar a una empresa perquè dugui a terme un control d'accés amb llibertat quan la urbanització tingui un únic representant, una única comunitat de veïns i els vials siguin privats.

Hi ha un altre supòsit: si la via és pública, no es pot, de cap manera, prohibir l'accés a cap dels vianants que vulgui accedir a la zona. “No pot ser que si a una urbanització s'arriba per un vial que arriba fins a la platja s'impedeixi el pas”, afirma amb contundència Rodríguez. Està prohibit, de fet, instal·lar qualsevol tipus de barrera o tallar el carrer amb qualsevol altre sistema. Tampoc es pot identificar a les persones que vulguin transitar per ella. “Ni tan sols és una funció que correspongui a un vigilant”, observa el cap d'unitat territorial. Pel que aquesta pràctica és motiu d'infracció i de denúncia.

No obstant això, és la situació que van viure unes excursionistes el mes de gener passat quan pretenien arribar fins a Cala Llentrisca (Sant Josep) i un treballador d'un complex de luxe va voler prendre nota de les seves matrícules i, al principi, impedir-los el pas. L'Ajuntament ha confirmat a elDiario.es que es tracta d'una carretera pública, propietat del Consistori, que a més arriba a una platja d'accés lliure.

Hi ha un tercer supòsit en què sí que es pot identificar als ciutadans i és en un control d'accés legalment establert en una fàbrica, en una ciutat nuclear o altres infraestructures similars.

Els ajuntaments i institucions públiques compten cada vegada més amb vigilants i empreses de seguretat per a controlar l'accés i evitar la massificació d'uns certs enclavaments turístics durant la temporada d'estiu per a evitar congestions de trànsit o desastres majors. És el cas de Caló des Moro, a Mallorca, on l'Ajuntament de Santanyí ha decidit en els últims anys posar vigilants amb l'objectiu de controlar l'aforament tant en l'aparcament com a la platja, una de les més populars de l'illa. Una pràctica molt distinta a impedir el pas a turistes a zones naturals.

A Eivissa, el Consell coordina cada temporada, des de l'any 2021, un servei de detectius privats per a combatre festes il·legals en viles o grans mansions, en les quals es cobra entrada a turistes per a veure a dj's de renom. El pressupost municipal destinat a aquest grup de vigilància va ser de 51.836 euros més IVA. El vicepresident de la institució insular, Mariano Juan, va afirmar que la mesura es prenia atès que els agents de la Policia Local necessitaven reforços per a detectar aquestes festes i poder sancionar-les, com va publicar el Periódico de Ibiza. Tot això, en un context de crisi d'habitatge en què cada vegada menys agents trien Balears com a destí per a exercir les seves funcions.