José María Ángel: “Els tècnics de la DANA són els mateixos que ens van assessorar el 2019, potser els acusen per tapar algú”

Amb una dilatada trajectòria política, José María Ángel va ser l'home fort de les Emergències del president Ximo Puig durant els huit anys del Govern del Botànic com a secretari autonòmic. Fins i tot va arribar a assessorar la consellera de Justícia de Vox, Elisa Núñez, davant la previsió de pluges fortes dies abans del seu cessament el 6 de setembre del 2023: “Li vaig recomanar que muntara una reunió de coordinació perquè tindríem fortes pluges tal com va pronosticar Aemet, i així ho va fer. Va muntar una reunió de coordinación y va anunciar que la Generalitat tenia preparat el sistema Es-Alert per si calia”. És a dir, tot al contrari del que va passar el 29 d'octubre passat, fa sis mesos.

De fet, va ser l'encarregat de gestionar la DANA del Baix Segura de 2019 i per tant és un perfecte coneixedor del funcionament de tot allò relacionat amb les emergències de la Generalitat. En aquell moment, van convocar una reunió 48 hores abans per preparar la resposta. Tal com recorda a l'entrevista concedida a elDiario.es, els responsables d'Aemet van ser clars en aquella trobada: “Tindrem una DANA de llibre”. I a partir d'aquí es van mobilitzar tots els recursos. En part, aquesta experiència va ser la que va cridar l'atenció del Govern a l'hora de nomenar-lo Comissionat del Govern per a la Recuperació. Nascut a València fa 68 anys, José María Ángel Batalla és funcionari de la Diputació de València i ha estat alcalde de l'Eliana i senador.

A vostè el nomenen Comissionat del Govern per a la Recuperació perquè va ser secretari autonòmic d'Emergències amb el president Ximo Puig i va tindre una DANA el 2019 al Baix Segura. Quines diferències ha detectat entre la gestió d'aquella DANA, on és veritat que hi va haver 3 morts a Oriola, i la del 29 d'octubre passat?

Fer cas a l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). És una de les entitats predictives i preventives de la conducta meteorològica més importants que tenim a Europa i que anticipa tota la societat, però fonamentalment a les organitzacions d'emergències, quina serà la conducta els pròxims dies. I aquesta acció és la que cal posar en marxa. Un cop Aemet anuncia que tindrem fortes pluges a la Comunitat Valenciana el que has de fer és el que et marca el protocol. Ajuntar en una taula cada entitat que ha d'aportar (carreteres, Consorci de Bombers, ajuntaments), i a partir d'ací estar en una acció d'anticipar-te a aquesta situació. Això va ser el que va fallar. Jo recorde que els meus últims mesos en el càrrec amb el president Mazón abans del meu cessament vam tenir les pluges de final d'agost i primera setmana de setembre. Vaig recomanar a la consellera de Justícia, aleshores Elisa Núñez, de Vox, que muntara una reunió de coordinació perquè tindríem fortes pluges, i així ho va fer. Va muntar una reunió de coordinació i va anunciar que la Generalitat Valenciana tenia preparat el sistema Es-Alert per si calia.

A la DANA del 2019, quan es va convocar el Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi)?

48 hores abans vam muntar una reunió a la vesprada amb la consellera Gabriela Bravo al Centre d'Emergències on els tècnics de l'Aemet van advertir a la consellera amb una frase lapidària: “Consellera, tindrem una DANA de llibre”. A partir d'aquell dia, la consellera em va donar instruccions que muntàrem a les 8.30 hores del matí al Palau de la Generalitat una reunió on va estar la consellera de Sanitat, Ana Barceló; el conseller d'Educació, Vicent Marzà; Gabriela Bravo i els tècnics de la Generalitat, a més del president Ximo Puig i l'equip del Palau per tal de coordinar-nos per muntar els dispositius oportuns que es produirien al Baix Segura. Amb la Confederació Hidrogràfica del Segura vam haver de gestionar-ho, anticipant-nos muntant un Lloc de Comandament Avançat (PMA) i un Cecopi a l'Ajuntament d'Oriola.

En el cas de la riuada de fa sis mesos que també va ser de llibre, el dia 25 d'octubre ja es plantejava per l'Aemet que venia una DANA diferent o extraordinària, per què creu que el Cecopi no es convoca fins a set hores després d'iniciar-se les pluges torrencials?

Vull pensar que són factors d'ignorància total o psicològics. D'ignorància perquè desconegueren la importància que té quan l'Aemet et fa una anàlisi predictiva que tindrem fortes pluges o d'autosuficiència; és a dir, pensant que no passaria res. Això és molt preocupant. Estar en mans de gent que, per una banda, és incapaç de fer cas Aemet; i de l'altra, que té un concepte d'autosuficiència. Totes dues coses són molt greus perquè ocasionen problemes als ciutadans.

Què pensava aquests mesos quan veia cada setmana el president Mazón o la seua vicepresidenta Susana Camarero intentant desacreditar Aemet afirmant que van errar en les previsions, quan van avisar amb dies d'antelació del que venia?

Negacionistes. Qualsevol dirigent polític que ignora les recomanacions dels metges, els sanitaris, els enginyers, els analistes o d'Aemet, només produeix una ignorància total i la ignorància és el llindar del fracàs. Reitere que Aemet és una de les entitats més prestigioses d'Europa. Espanya té dispositius tecnològics que són capaços d'arribar a una precisió, no dels litres que cauran per metre quadrat, però sí d'uns llindars i per això s'estableixen aquests llindars com a referència. Ignorar això és el llindar del fracàs.

Subjeu en tota la setmana de la DANA, fins i tot el mateix dia de la riuada, que com que havia pont l'1 de desembre, no calia ser alarmistes, no sabem si per pressions del sector turístic. Vostè va rebre pressions d'algun tipus de l'empresariat del turisme quan va haver de prendre decisions?

Jo no vaig sentir mai Ximo Puig ni el secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, cap indicació sobre com havíem d'actuar. Tampoc no hi ha pressions del sector. És més, el sector quan vam tindre la pandèmia sempre recordaré una reunió el 13 o 14 de març a la vesprada en què es va col·laborar estretament amb el sector per aplicar les mesures restrictives que es requerien. Em sorprendria que haguera passat una cosa així amb la DANA.

Quan li va tocar afrontar alguna emergència des de la Generalitat, tenien col·laboració del Govern central?

Efectivament, tota la necessària. L'anticipació és molt important. Al final, els que prenen les decisions són els tècnics. A mi em sorprèn molt ara que els tècnics que havien col·laborat els darrers anys amb nosaltres, que són els mateixos que els d'ara, no li traslladaren al Govern quin comportament ha de tindre l'administració per mobilitzar recursos. No m'ho puc creure. L'anticipació a l'hora de mobilitzar la UME no es pot fer a les 16.00 hores. Ha de ser des de primera hora, des que l'alcalde d'Utiel crida a l'administració valenciana, segons ha dit ell, i trasllada que ja tenia inundacions i carreteres tallades. En aquell moment, l'administració, a petició, ha de mobilitzar la UME. Per això hi és, és un mecanisme que posa el Govern a disposició de les autonomies que ha de ser a petició de part. L'Estat no la pot mobilitzar si no te la demanen, i és lamentable que aquesta anticipació no s'haja produït.

Siguent com diu vosté els mateixos tècnics d'Emergències els que van estar amb vostè el 2019, José Miguel Baset i Jorge Suárez principalment, per què ara els acusen de mala gestió?

Per amagar les deficiències d'algú. Assenyalar amb el dit els altres sempre deia ma mare que és de mala educació. I ara en aquest cas és una excusa, un paraigua per minimitzar les imperfeccions de les quals els acusen.

Aleshores no comparteix que, per exemple, Salomé Pradas estiga acusant els tècnics de ser-ne els responsables?

No, no m'ho puc creure. Si tenen el mateix comportament que van tindre en els huit anys del Botànic, que era assessorar els governants de quines han de ser les actuacions, no m'ho puc creure. Hi ha d'haver hagut un canvi de paradigma o alguna cosa en els darrers temps; perquè si no, no m'ho puc creure.

¿Li sorprèn que enviaren a casa a les 15.00 hores els bombers que estaven controlant el cabal del barranc del Poio?

Tampoc no arribe a entendre-ho, perquè la normativa t'obliga a comprovar el que està passant per tots els mitjans que tingues al teu abast: policies locals, bombers, mitjans de comunicació. Vet aquí el desplegament que va fer À Punt i molts mitjans de comunicació que donaven informació en temps real perquè els seus propis lectors del seu mitjà els explicaven el que estava passant, pengen vídeos. Qualsevol persona era coneixedora del que passava. Els automatismes que té la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) amb el Centre d'Emergències sense comptar en temps i forma els augments del cabal a qualsevol dels punts.

Des de la seva experiència, hi ha algú al Centre de Coordinació d'Emergència encarregat de supervisar els avisos que arriben per correu electrònic de la CHX?

Sí, hi ha un automatisme, tots els tècnics reben en temps i forma els avisos, si és que ha funcionat. Si ha funcionat com ha de funcionar en temps i forma al Centre d'Emergències es reben els augments de cabal, però això és així no només al de València. Als centres d'emergències de qualsevol comunitat autònoma. Hi ha un instrument tecnològic que registra tot allò que entra.

Un cop es va produir la catàstrofe, és veritat que van passar dies fins que es va veure una resposta de l'Estat a nivell d'efectius contundent, sobretot de l'exèrcit, i es va estendre entre els afectats una sensació de desemparament, a què es va deure?

Sempre es pot dir que podien haver arribat un poc abans, però perquè arribaren abans hi ha determinats automatismes que cal fer. El responsable de l'emergència de la comunitat autònoma ha de dir de manera col·laborativa, “escolta, ajuda'm en tot el que pugas”. Cal recordar les primeres declaracions del president Mazón al costat del president Sánchez, les primeres hores, quan va agrair a l'administració de l'Estat la proximitat i l'ajuda, això és producte de la necessitat que tenia. Aleshores a l'administració de l'Estat s'ho han de demanar. Que l'Estat hauria tingut l'opció d'anticipar-se ells directament? Això seria saltar algun automatisme perquè per a que jo actue m'ho han de demanar, és que és així. Per això hi ha un Cecopi en què s'ha de demanar a la delegada del Govern que es mobilitzen els recursos necessaris de les forces i els cossos de seguretat de l'Estat, i això no es va fer.

Què diria a totes aquelles persones que estan dolgudes perquè sobretot els primers cinc o sis dies no van veure la presència de l'Estat?

Doncs demanar-los disculpes. La ciutadania té sempre la raó i probablement cal demanar-los disculpes perquè efectivament algunes situacions ens podíem haver anticipat. Però és cert que hi va haver una imprevisió del Govern autonòmic de no mobilitzar al matí una taula on hauríem estat tots i s'hagueren demanat les demandes de cadascun dels components. Però això la veritat que a les persones que han perdut els seus éssers estimats, que n'han perdut les propietats, no hi ha res que els torne la credibilitat amb l'administració.

Quin balanç fa de la recuperació sis mesos després?

Treure autocomplaença d'aquestes coses no hauria de ser el verb de l'administració. Han passat sis mesos, fins als primers 15 o 20 dies de gener teníem fang als carrers, als garatges o als polígons. Ha estat un tema molt complex l'eliminació dels fangs i això ho ha endarrerit tot. Cal primer agrair l'ajuda de les forces armades, jo estic eternament agraït. M'ha dolgut molt que el Govern de la Generalitat Valenciana que va envoltat de l'espanyolisme no haja agraït al Govern d'Espanya la presència dels milers d'homes i dones que han estat traient fang de les nostres terres. El fet d'haver dit “gràcies a les nostres forces armades i al Govern d'Espanya”. Jo això no ho he sentit i donar les gràcies no és que un sintonitze amb el Govern d'Espanya. Em sorprèn que ho hagen pogut ignorar i assenyalar. Igual que el ministre de Transports ha restituït en 15 dies, com és la seua obligació, les grans artèries que comuniquen València amb Madrid i Catalunya, i tampoc no s'ha agraït.

I més enllà d'això, que obeeix a una evident guerra política de relats, a nivell tècnic hi ha coordinació amb la Generalitat per fer efectiva la reconstrucció?

Sí, són més de 100 les reunions que ha convocat el Govern d'Espanya amb els tècnics de la Generalitat Valenciana per a l'agricultura, els transports, per a les inversions de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. La CHX està pensant ara les obres hidraúliques que haurà de fer y continue pensant que està analitzant l'aigua que ha caigut, on ha caigut i el seu impacte al territori. El grup d'experts del CSIC està treballant amb això perquè és tan gran el volum d'aigua que va caure que cal fer uns càlculs que condicionaran les obres hidràuliques. En això no podem improvisar.

En aquesta línia, la gent que viu a les zones afectades està preocupada per si la reconstrucció suposarà tornar a fer el mateix que hi havia abans, ¿es plantegen reubicar polígons o barris?

El que es farà és produir unes obres hidràuliques de protecció periurbanes al voltant dels nostres municipis. No se li pot dir a algú que se'n vaja d'Aldaia, o de Benetússer, o de Catarroja. El que cal fer és minimitzar l'efecte d'inundabilitat i l'efecte d'inundabilitat ha d'estar condicionat per les anàlisis que ens han de fer els meteoròlegs. Cal veure com ha plogut, on ha plogut i els nostres enginyers hidràulics condicionaran unes obres. Inundabilitat sempre tindrem perquè la nostra zona està antropitzada, però el que cal procurar és no tindre els 3 metres d'aigua, sinó 20 centímetres i per això cal fer unes obres perifèriques al voltant de les urbs i al voltant de la llera que vinga pel Poyo i pel Magre, i això s'està fent.

Però això implicarà desplaçar o traslladar algun polígon o fins i tot vivendes?

Zones urbanes no diria, el que crec és que hi ha algunes edificacions o polígons que transcorren molt pròxims als barrancs que probablement hi haja alguna cosa per corregir, però jo ho mire sempre des d'una visió de la globalitat. El barranc de Chiva seguirà passant per Chiva i també caldrà corregir alguns habitatges afectats, que ja hi són totes les administracions, i dic tots, també la Generalitat. No puc pensar que hi haja part de l'administració autonòmica que no vulga ajudar, no m'ho puc creure. I per això dic que m'agradaria que pensaren el mateix de l'administració de l'Estat, perquè no en recorde cap paraula. Cada cop que vaig a una reunió no sé si portar una cuirassa del 7.

Però amb el vicepresident José Gan Pampols sí que ha exhibit sintonia, ¿hi continua havent?

El problema del vicepresident Gan Pampols, que és un bon cap, és que el condicionen molt a tindre un tarannà de col·laboració. Ell coneix bé les capacitats de l'administració de l'Estat, que ja ha injectat 5.000 milions en la reconstrucció pels que crec que 300 de la Generalitat. Però això no és un concurs per mesurar-nos com a Eurovisió, és per fer allò que ha de fer l'administració de l'Estat, que és posar tots els recursos que puga, i l'autonòmica el mateix. I d'això fer una planificació territorial, però no pot ser que cada vegada que un s'asseurà en una taula col·laborativa d'entrada només tingues epítets o adjectius qualificatius que denigren l'administració de l'Estat.

Quants cops al dia parla amb Pampols?

Ara darrerament menys, però hem parlat molt. Menys perquè crec que el nivell de crispació que hi ha per part de la Generalitat fa que siga conscient que telefonar-nos és complex i complicat.

Aleshores li estan fent efecte les crítiques que està rebent, sobretot les públiques que vénen per part de Vox?

Crec que Vox per assenyalar el president Mazón i pegar-li una puntada de peu a Mazón se la volia pegar a Gan Pampols i això ha estat un error estratègic. El que han de deixar és treballar des de la discreció.

¿Teniu notícies del Pla de Reconstrucció de la Generalitat que prepara la consultora PWC?

Sí, vaig anar a la presentació perquè s'ha d'anar a tot allò que redunde a favor de la zona afectada. Jo crec que hi ha molt d'exercici de titular. Jo crec que la reconstrucció serà complexa i complicada perquè tenim unes normes de l'administració per complir. Si algú se les vol saltar que ho diga per escrit. No podem dir que vivim en una administració excessivament burocratitzada o normativa. Aleshores com ho fem, adjudiquem les obres a dit, no fem projectes? Potser hi ha algú familiaritzat amb això, però no pot ser.

De fet, sis mesos després es continuen fent contractes d'emergència.

Exacte, i l'administració de l'Estat això no ho veu gaire bé que continuem sis mesos després contractant per emergència, no ho veu bé ni l'Estat ni la normativa europea, molt exigent amb la transparència i la lliure concurrència. És veritat que cal ajudar els nostres ajuntaments i el Govern ja ha posat 1.742 milions, el 100% de les obres que tenen els alcaldes.

Una altra queixa recurrent dels afectats és la lentitud amb què flueixen les ajudes. En el cas de les de l'Estat, que són les que competeixen, com ho valora?

Jo crec que hi ha una capacitat de millora. Ara quan passe tot això cal fer un examen i aprovar una nova normativa per a grans catàstrofes. El factor del rigor pressupostari perquè arriben els diners als ciutadans no pot passar per tants filtres, ha de ser molt més ràpid. La capacitat de picaresca o l'excessiva transparència no pot reduir la rapidesa en què arriben els recursos a la gent.

Estan satisfets amb la gestió del Consorci d'Assegurances?

No, no n'estem gens satisfets. Podria haver funcionat millor. Jo crec que devia haver arribat molt més ràpid als afectats. No és possible que un que té un xicotet comerç encara no haja cobrat de la seva assegurança, no sàpiga què li pagarà el Consorci i per tant no pot anar a l'Institut de Crèdit Oficial a demanar uns diners per refer la seua vida.

Creieu que els baixos, garatges i ascensors els havien d'haver abonat les assegurances privades de cada comunitat?

Sens dubte, les companyies dassegurança. I si algú no en té, és on l'administració havia d'haver actuat. Això és el que deia, necessitem una normativa que s'ha de redactar i que els jurídics i interventors han de fer una normativa àgil i ràpida perquè arriben els diners a l'afectat i tan bon punt haja de justificar el que ha fet amb els seus diners, sens dubte. Però si vivim de fer les accions garantistes primer perquè arriben els diners hem de sis mesos després hi ha gent que no ha cobrat.